HETERONOMIA
Aquesta història se situa a Pointe-à-Pitre el 2 de novembre de 1802 D.E.C. El tribunal acaba de condemnar a Millet a tortures, romandrà dins d’una gàbia que l’obligarà a estar en flexió constant per tal que una fulla tallant no el fereixi, tot això damunt d’un cavall i amb vistes a menjar i aigua als quals no podrà accedir mai.

Fa només un any que l'emperador Napoleó ha tornar a instaurar l’esclavitud a l'illa caribenya de Guadalupe i aquest tipus de tortures eren aplicades durant quatre dies de mitjana als esclaus negres. Els dispositius estaven dissenyats per transformar qualsevol moviment d’autoprotecció, escapada i defensa en un sofriment insoportable. Com més es defensi el condemnat, més ferides, més horror passarà.

Aquesta gàbia de tortura planteja el miratge de que el presoner podria fer alguna cosa per sobreviure. Situant-se en un joc pervers que fa aflorar la pregunta de “Què és el que constitueix una vida”? El fet de no moure cap múscul per sobreviure, o precisament el fet de defendre’s com sigui i exposar-se a la mort?

Aquesta submissió inevitable es coneix com a heteronomia en els camps de la psicologia i la filosofia. L’heteronomia vindria a ser el contrari de l’autonomia, ja que es refereix a la submissió individual a la religió, la política o les normes socials.

En el camp de la medicina, l’heteronomia s’associa a l’acceptació sense reserves d’un tractament, procediment o sistema de salut i es relaciona amb un altre concepte, la iatrogènia. Aquesta acceptació de la medicina sense sentit crític està relacionat amb l’àuge dels sistemes de medicina en la Democràcia com a paradigmes de la modernitat i el desenvolupament. La iatrogènia, per la seva banda, es refereix a aquells danys causats com a efectes secundaris inevitables per la curació y exercits des de la medicina per a millorar una patologia determinada. La coneguda com a iatrogènia social és la que resulta del fet de seguir un tractament diari i crònic.


*Conceptes que evoquen al camp on se situa una part de la investigació del projecte, intersecció entre la medicina, antropologia i l’autoetnografia.