RESISTÈNCIES
Aquesta història se situa al departament de la Jefatura de Estado de l’estat espanyol, el dia 14 de novembre de 2002 D.E.C.

Aquell dia les Cortes Generales i el rei Joan Carlos I aproven la Llei 41/2002 bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica.

La llei complementa l’anterior Llei General de Sanitat de 1986, afegint temes com el dret a la informació sanitària, el consentiment informat, el dret a la intimitat, l’autonomia dels pacients, la negativa al tractament o l’historial clínic.

A l’article 2.4 de la llei es pot llegir “Qualsevol pacient o usuari té dret a negar-se al tractament, excepte en els casos que determina la Llei. La seva negativa al tractament ha de constar per escrit”.

Aquest enfocament de la llei respon al treball situat entre la bioètica i l’antropologia de la salut, que a la dècada dels 1990 s’estén a diversos camps de la medicina i l’acadèmia. Des d’aquests camps s’ha incorporat la terminologia anglesa, que distingeix entre “disease”, “illness” i “sickness”, oferint un marc interpretatiu més ampli sobre les cures.

Així, “disease” seria la traducció literal de “malaltia” en el seu sentit mèdic, que es refereix als símptomes físics, el mal funcionament del sistema fisiològic, el seu diagnòstic i el seu tractament. “Illness” que pot ser traduït com a “patiment” fa referència a l’experiència subjectiva, cultural i personal de la malaltia, que inclou els problemes que la malaltia produeix a la persona malalta o incapacitada o al seu entorn. Per últim, “sickness” que vindria a referir-se a “malestar”, descriu la dimensió simbòlica i social de la malaltia, inclou els discursps, les pràctiques socials, les ideologies, els estigmes i els comportaments front a la malaltia.

Es coneixen com a "Resistències" a aquells comportaments de sospita, qüestionament, posicionament crític, negació o rebuig del tractament en les malalties que requereixen una dependència del sistema sanitari o d’algun tractament de llarga durada.


*Pràctica que està present en el rerefons del projecte. Espai de treball.