MUNTANYES
Aquesta història se situa a Walpurga la nit entre el 30 d’abril i l’1 de maig de l’any 870 D.E.C. Ja fèia dies que la Vultrogotha havia sentit a dir que el Papa Adrià II tenia la intenció de cristianitzar tota la regió de la Serra de Harz situada entre Turíngia, Baixa Saxònia i Saxònia-Anhalt. Algunes figures eclesiàstiques havien acusat a les persones de la zona d’adorar al Diable, dèien que a al pic més alt de la serra, a Brocken, hi vivia el mateix maligne.

Però el primer dia de maig celebràven l’arribada de la primavera, una festivitat que volia deixar enrere la tristesa de l’època hivernal i donar la benvinguda al bon temps, a les flors i als fruits de la primavera. Era una de les festes més importants de l’any i moltes persones encenien fogueres, cantaven, i es quedaven guaitant la sortida del primer sol de la nova estació.

La muntanya de Brocken, la més alta de la serralada, sempre estava envoltada de boira. I amb l’arribada de la primavera i dels rajos de sol, quan eren més petites i àgils, la Vultrogotha i les seves amigues, pujaven muntanya amunt entre camins desglaçats i jugaven a projectar-se i descobrir-se entre els núvols del cel.

Gairebé mil anys més tard, l’any 1780, Johan observa i descriu científicament aquest fenòmen visual descrit en la literatura i en la tradició oral de la zona. L’anomena Brockengespenst “espectre de Brocken” i apareix quan els raigs de llum solar projecten l’ombra de la persona cap al seu davant fins a generar una imatge sobre la boira, la boirina i els núvols. Es una il·lusió òptica que genera una figura magnificada, a causa de la perspectiva i la llunyania dels núvols. La figura es mou bruscament apareixent i desapareixent, i en molts casos està acompanyada d’uns anells o aureoles. La il·lusió és possible a causa de la interferència d’una ona anomenada difracció.


*Fenomen que es fa servir com a metàfora per introduïr el concepte “espectre” en el projecte des d’una perspectiva llegendària.