MELLITUS
Aquesta història se situa a Capadocia l’any 68 D.E.C. Areteu, un metge que utilitzava mètodes de diverses escoles de medicina grega, es dedicava a la observació acurada i a l’ètica.

Areteu va escriure vuit llibres, entre els quals va donar nom a una malaltia com a “diabetes” que significa “sifó” en grec, i que fèia referència a “córrer a través”, fent referència a l’eliminació de líquid constant que conforma un dels principals símptomes de la malaltia. Amb aquest nom, Areteu volia donar a entendre que la carn del cos malalt s’anava eliminant poc a poc a través de la seva pròpia orina fins a desaparèixer. Alguns anys més tard, un altre conegut metge grec, Galeno, es va referir a la malaltia amb el nom de “Diarrhoea urinosa” o “Dipsakos” que altre vegada es referia a una eliminació exagerada d’aigua

Auesta història també se situa al Regne de Kuru l’any 1170 A.E.C. Els anomenats comentaristes dels Vedas del text sagrat de l’hinduisme van escriure l’Atharvaveda, un text que descriu la substància “Asrava” i que parla de la “Madhumeha”. L’“Asrava” era el nom que es donava a l’orina dolça i espessa com la mel i “Madhumeha” era el nom que describia la condició o la malaltia de tenir l’orina com la mel.

De la conjunció de les dues referències, un metge anomenat Thomas, l’any 1675 proposa el nom de “Diabetes Mellitus” incorporant els dos origens etimològics. Aquesta nomanclatura és la que s’instal·la en la medicina occidental.


*Terme que forma part del llenguatge científic-mèdic.