KHRONIKOS
Aquesta història se situa a Derby, el 27 de abril de 1820. Neix el que serà l’anomenat pare de la filosofia evolutiva, en Herbert.

En consonància amb les idees victorianes, Herbert creu que les persones tenen una energia finita i depèn de la intensitat amb la que es gasti aquesta energia, que es viurà més o menys anys. Matemàtic i escriptor, va proposar la frase “la supervivència del més apte” tot i que la que es va popularitzar mundialment va ser la del seu col·lega Charles “selecció natural”.

Herbert va viure fins als 83 anys convivint amb un cúmul de malalties i símptomes sense diagnosticar, que han estat considerades resultat de la seva hipocondría. Als darrers anys de la seva vida fèia broma dient que la millor manera d’assolir la longevitat era desenvolupar una malaltia crònica i cuidar-la.

Al segle II D.E.C. el metge grec Galeno va proposar el terme “khronikos” per a designar aquelles malalties de llarga duració o aquelles incurables. Aquest concepte provenia de la paraula “temps” en grec, que també designa al Déu del temps: Khronos.

L’any 2019, enmig d’una pandèmia mundial, Anne escriu les memòries d’estar patint una malaltia proposant una nova forma d’entendre el temps vital: el concepte Undying traduït al català com a “desmorir”. Parla de les persones esgotades a causa de fer-se càrrec de la seva malaltia, cosa que pot convertir-se en un matrimoni pervers, en la única raó de la seva existència. En aquesta nova concepció del pas del temps, les persones amb malalties cròniques són com fantasmes, no saben si estan mig vives o mig mortes, mig oblidades o mig perdudes.

L’esgotament és el desacord o el desajust entre els cossos i els temps. Les unitats de mesura del temps es transformen i s’amplifiquen més enllà dels ritmes diaris. Aquest temps col·lisiona directament amb el temps del capitalisme, de la producció i de les operacions financeres.


*Plantejament que s’assumeix en la concepció del projecte. Punt de situació o ancoratge.