DIFRACCIÓ
Aquesta història se situa a la Toscana el 15 d'abril del 1452 D.E.C. Caterina dona llum a una criatura que es convertirà en una de les figures més universals de la història de l’art i de la ciència. La cara de Caterina serà una de les més icònques de l’art occidental, essent la principal atracció del museu del Louvre de París.

L’any 1500, el fill de Caterina, Leonardo, va observar que la llum es propagava d’una forma similar a la que ho feia l’eco i el so. Aquell artista que havia dedicat gran part de la seva vida al dibuix, la pintura i l’urbanisme, es dedicava ara a assessorar militars com a enginyer i matemàtic. Leonardo va introduir per primera vegada la idea que la llum podria ser una ona.

A partir d’aquesta idea dos matemàtics elaboren una teoria. Es tracta del principi de Huygens-Fresnel en el qual es defineix la difracció, un fenòmen d’interferència que es produeix quan les ones troben un obstacle o una alteració en el medi sobre el qual es propaguen, de manera que deixen de propagar-se en línia recta i envolten l’obstacle o s’escolen per les alteracions.

Si ens fixem en un focus d’un teatre que s’encén il·luminant directament el cos de l’artista, comprovarem que la propagació de la llum provoca ombres més o menys al topar-se amb els objectes, perquè es propaga en línia recta. En canvi, si la llum travessa un obstacle amb punta, o un forat mol estret, el raig de llum s’encorba i distorsiona la visió. La difracció és un efecte òptic que succeeix perquè la llum comença a dispersar-se o "difractar" quan passa per una petita obertura (com ara l'obertura de la càmera).


*Fenòmen amb el qual comparo el procés del projecte. Pràctica de dispersió.